Ruta dels arbres protegits (2)

Ruta proposada + informació específica:
1 – Palmeres de la Calma. Palmera de Canàries (Phoenix canariensis)
Aquesta espècie és d’origen tropical (Àfrica). No tenen creixement en gruix del seu tronc. Això fa que encara que siguin molt altes el seu tronc és molt prim. Necessiten viure en llocs càlids i molt preferiblement en sòls rics en aigua i ben drenats. Les flors són grogues. Com a fruits fa dàtils però no són de gaire qualitat.
2 – Alzina surera de La Galbanya (Quercus suber)
S’assembla molt a l’alzina però es pot diferenciar bàsicament per la seva escorça gruixuda de suro. La surera viu en terres preferentment àcides i sorrenques.
3 – Pi de l’avin­guda de La Llobatera. Pi pinyer (Pinus pinea)
Arbre de fulla perenne. Té una capçada en forma de copa plana. Les fulles són d’un color verd fosc. Creix molt bé a les àrees mediterrànies costaneres, sobretot en llocs on el terra és arenós, profund i de naturalesa silícica. Les pinyes són grosses i de forma arrodonida. Triguen tres anys a madurar. Els seus pinyons són utilitzats en la pastisseria i cuina.
4 – Alocs de la Ri­era de Cabrils (Vitex agnus-castus)
Viu a les fondala­des i a les rieres. Normalment arriba als 3 metres d’al­çada. Les flors, que són de color lila o blavós, surten a l’estiu. Són molt aromàtiques i tenen propietats medicinals. És una planta protegida.
5 –  Arborètum de Catalunya – Can Barba (diverses espècies)
Destaca l’alzina (Quercus ilex) que pot arribar als 25 metres d’alçada, de capçada ampla i densa. L’escorça és fosca i rugosa i la seva fusta és dura i nuosa. Les fulles són perennes. El fruit és un aglà. Viu a llocs assolellats. An­tigament els alzinars estaven força més estesos en les nos­tres terres que avui en dia. Van ser substituïts per pinedes. Actualment s’estan recuperant en molts llocs de Cabrils. Aquesta recuperació és molt beneficiosa, ja que juntament amb l’obtenció de boscos més humits, i més difícil de cremar da­vant d’un incendi, es recuperarà gran part de la fauna pròpia d’aquest ecosistema.
6 – Roure de Can Xinxa. Roure africà (Quer­cus canariensis)
Pot viure més de 1000 anys. El tronc és prim quan són joves i es va eixamplant a partir dels 200 anys de vida. Viu bé a llocs amb terra humida i rica, però no inundada. Les fulles, de forma ovalada, apareixen a la primavera i moren a la tardor, encara que romanen a l’arbre bona part de l’hivern. Les flors són unisexuals. Les flors femenines són molt petites. Cap a finals d’es­tiu apareixen els fruits que són els aglans.
7 – Til·ler de Cal Gras (mort en una tempesta)

Temps estimat: 1h

Dificultat: fàcil | A peu