El grup es va formar l’any 2018 als carrers de Barcelona, enmig del caos, el trànsit, el soroll i l’estrès, amb la voluntat d’agafar forces, combatre pors i canviar la forma en la què vivim. Va néixer de l’empatia entre set històries de vida. Històries de migracions, herències musicals i maternitats subversives i diverses, amb la intenció de perseguir somnis, experimentar el potencial i la sensibilitat, reivindicar el paper de la dona, del compromís amb la música. La formació és una barreja multicultural entre Veneçuela, Cuba, Catalunya, França i Argentina, donant lloc a un estil on es fusionen el son cubà, el chachachá, la salsa i la timba amb el rap i la música urbana. Pensaments units pel desig de projectar contingut que generi consciència als oients al mateix temps que transmet alegria i il·lusió. Las Karamba és la veu de totes aquelles dones que van callar, que van estar a l’ombra, que van lluitar soles al llarg de la història de la música i que ara tenen molt a dir.

Papa Topo arriben des de Mallorca. La seva història comença amb l’Adrià fent música des de ben petit al poblet de Binissalem i com, als 13 anys, la seva vida canvia per sempre quan descobreix l’indie-pop gràcies a l’article d’una revista. Des d’aleshores els seus referents musicals han evolucionat cap al twee-pop i altres gèneres com el riot grrrl, el punk-pop o el yé–yé. Tan bon punt van penjar les seves primeres cançons a internet van esdevenir un fenomen del què es parlava a fòrums i blogs de tota mena. Quan es va publicar el seu primer senzill “Oso panda”, va recórrer mig món i les 500 còpies es van exhaurir en menys d’una setmana, com si es tractés d’un article de primera necessitat en plena guerra interestel·lar. El grup ha seguit creant grans melodies i hits sense parar, a mig camí entre la urgència de Helen Love, la immediatesa de La Casa Azul o la senzillesa de Regaliz.

Meritxell Neddermann ha estat en contacte amb la música i el seu instrument, el piano, des de la infància. Va estudiar al Conservatori de Barcelona i més tard al Taller de Músics. L’any 2010 es va traslladar a Boston per seguir els seus estudis a la Berklee College of Music, i per posteriorment instal·lar-se a Nova York. És allà on va començar a escriure la seva pròpia música i a experimentar amb loops, pedals varis i vocòder, a part del piano i de la veu, confeccionant un so propi que s’alimenta de diversos paisatges musicals, des de la música clàssica, el jazz o la música indie. El març del 2020 es publica el seu àlbum debut, “In the Backyard of the Castle”, que es proclama com una de les propostes més originals i interessants del panorama actual. Neddermann es presenta sobre l’escenari amb una banda conformada per músics que han tocat amb artistes com Jorge Drexler, oferint un espectacle que no us deixarà indiferents.

La cantautora mig irlandesa i mig catalana va debutar amb tan sols 16 anys amb “First Tracks”, una col·lecció de les seves primeres cançons. Al 2015 va publicar “Bird Eyes”, amb una portada a càrrec del músic i artista novaiorquès Adam Green, i quasi a continuació arribaven l’EP “In The Cave” i el seu segon llarga durada “Does it Ring a Bell?”, un disc que la va posicionar com una de les artistes imprescindibles de l’escena folk-pop i que la va dur als escenaris de les principals sales i festivals estatals i també a països com Portugal, França, Alemanya i Anglaterra. Ara, després de guanyar-se un lloc com a compositora i guitarrista de la banda d’Amaia, entrega “Marjorie”, un disc a mig camí entre el soft-rock d’atmosferes enrarides i el soul líquid en forma de 10 cançons que l’emparellen amb músics clàssics com Todd Rundgren, Carole King i Joni Mitchell i col·legues contemporanis com Cass McCombs i Angel Olsen.

Preu: Taquilla: 25€ / Anticipada: 15€

Joan i Aleix són dos amics de l’Empordà que es van ajuntar al 2014 amb la intenció d’emular la fórmula dels Japandroids. En canvi, van parir unes cançons més properes a Los Planetas més espitosos i a l’univers dels Nueva Vulcano: lletres molt directes, poc pretencioses, honestes i situades en un espai a mig camí entre el punt de vista individual i el col·lectiu. En aquests anys, i sempre amb l’ajuda a l’estudi de l’Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy) i el Santi Garcia (Ultramarinos Costa Brava), han enregistrat tres discos: “Cala Vento” (BCore, 2016), “Fruto Panorama” (BCore, 2017) i “Balanceo” (Montgrí, 2019). Els seus directes posen de manifest la connexió entre ells, difícil de descriure, que acaba esclatant en una autèntica catarsi. Una energia que es trasllada sense excepció a un públic que canta les seves cançons com si no hi hagués un demà. Cala Vento és furgoneta, concerts, suor. Una experiència real, la vella idea de ser un grup amb trajectòria i amb un públic que creix al seu costat.

Pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils, Dàmaris Gelabert és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, especialista en Musicoteràpia i graduada amb honors pel Berklee College of Music de Boston (E.E.U.U.). Amb una manera pròpia d’entendre l’estimulació musical i amb una base musicoterapèutica ha creat el Mètode Totsona que es fonamenta en la cançó i en la necessitat d’entendre la música com el primer llenguatge de l’infant. Gelabert ha escrit més de 200 cançons i el seu canal de YouTube ja supera els dos milions de subscriptors. El videoclip “Els mosquits” és el seu gran èxit, amb més de tres-cents milions de visualitzacions: nens i nenes de Catalunya i d’arreu del món aprenen cantant! Amb el seu espectacle “Mou el cos” convida a les famílies a gaudir d’un concert non-stop per ballar i moure’s des del minut zero!

Elkin Robinson és un músic i compositor nascut a l’illa de Providencia, situada al Carib colombià, que ha fet dels ritmes afrocaribenys com el calypso, el mentó i el zouk la seva principal font d’inspiració. A la seva música destaquen gèneres tradicionals del Gran Carib, instruments com la guitarra acústica, la maixella de cavall i el tinàfon (tina que fa de baix) i missatges positius cantants en creole (llengua nadiua de l’illa). Veure l’Elkin Robinson en viu és una experiència ben refrescant, creant-se una gran empatia amb el públic i un ambient joiós provocat per la gran autenticitat d’aquest músic actualment afincat a Mallorca. Ha dut la seva música i les seves bones vibracions als escenaris i festivals més importants de Colòmbia i ha recorregut el Carib pràcticament en la seva totalitat. Cabrils no és el Carib, però si més no comparteixen rima assonant i si tanquem els ulls mentre sona la seva música aconseguirem traslladar-nos-hi en esperit.

Amb una formació de luxe, elegant i rotunda, Mayte Martín (Barcelona, 1965) recrea al seu espectacle “Regálame esta noche: boleros y otras canciones de amor…” grans i antics boleros clàssics, balades revestides d’una bellesa exquisida i temes del repertori llatí coneguts per tothom. Tant aquells que van veure néixer aquestes meravelloses cançons i els van ballar a la seva joventut com aquells que per qüestions generacionals no els han descobert, experimenten el mateix plaer als concerts de la Mayte Martín perquè ella aconsegueix una atmosfera de naturalitat i intimitat que resulta acollidora i fresca a través d’una posada en escena moderna, lliure de tòpics i de tics referencials. Aquest espectacle és per a tot aquell que s’abandona a la bellesa i es deixa envoltar per la màgia de l’atemporalitat, un pont lluminós que connecta el passat amb el moment actual, una invitació per compartir un moment íntim, emotiu i commovedor. Una experiència, com els bons boleros, impossible d’oblidar.