ITINERARI URBÀ JOSEFA TOLRÀ

 

JOSEFA TOLRÀ, MÈDIUM I ARTISTA. CABRILS 1880-1959 (ubicació)

Josefa Tolrà i Abril, neix en el número 9 del carrer de Sant Salvador, un 6 de gener de 1880. Filla de Vicenç Tolrà i Bergay i de Maria Amat i Abril, és la gran de tres germans, l’Antoni i en Salvi. Els avis materns, en Salvi i la Josefa, també formen part del nucli familiar.

La infància de la Pepeta, com l’anomenen a casa, és la de qualsevol nena de la seva època, marcada pel treball familiar i les labors domèstiques. Acompanyar la mare i fer bugada al safareig del torrent Roig, o anar amb el càntir a la font Sagrera, abans que no arribi l’aigua corrent a les cases, són feines que formen part de l’educació femenina tradicional, basada en els rols de gènere. La majoria de les nenes d’aquesta època no tenen accés a l’oci i la seva vida social està limitada a la família i la comunitat religiosa. A cinc anys, el 1885, els pares l’escolaritzen a les Germanes Dominiques de l’Anunciata.

El pare treballa de pagès, però la construcció de la Fàbrica del senyor Coll, l’any 1869, obre les portes a moltes de les famílies del poble, que veuen l’oportunitat d’un treball estable i on la família pot col·laborar aportant un sou. Quan neix la Josefa, els seus pares treballen a la fàbrica tèxtil i quan ella tingui l’edat, també hi entrarà, al costat de la mare. Per a ella el Cabrils de la infantesa serà sempre un poble lluminós, com deixa escrit en un dels seus quaderns personals.

Tornar a inici

L’ESCOLA (ubicació)

L'any 1883, s’inauguren a Cabrils les escoles de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, gràcies al mecenatge de la benefactora Emília Carles Tolrà (Cabrils, 1848 – 1915). La Josefa entrarà a les Monges, el 19 de gener de 1885, amb 5 anys i acaba l’escolaritat obligatòria el 19 de maig de 1891.

La seva infància està marcada per l’educació rebuda a l’escola de les Germanes Dominiques, que justament amb la de casa és on adquireix els valors i coneixements que marcaran el seu tarannà en llarg de la vida. En un breu període d’escolarització aprèn a llegir i a escriure, aritmètica, la doctrina cristiana i moral, la gramàtica castellana, a cosir i brodar. Josefa Tolrà no rebrà mai cap formació específica en l’àmbit de les arts o la literatura, però molts anys després, en els seus moments de trànsit mediúmnic, escriurà en català i castellà i dibuixa belles figures angèliques i delicats paisatges del Paradís.

No serà una dona analfabeta, l’abast de la seva producció literària i gràfica és excepcional. Escriu poemes, receptes curatives, novel·les, temes de ciència i religió, geologia o geografia. A les seves llibretes literàries també dibuixa retrats de personatges històrics com Cervantes i artistes de la talla de Leonardo da Vinci o Rembrandt. Sovint es comunica amb l’ànima de Jacint Verdaguer, sempre en català, transferint frases dites pel mossèn: Que no us tempti mai l'enveja, és un dictat del mossèn que signa, de la mà de Josefa, amb una lletra tremolada pròpia del que s’anomena l'escriptura automàtica.

Tornar a inici

EL TREBALL A LA FÀBRICA (ubicació)

Als inicis del segle XX els infants treballen a les fàbriques, després d’un breu període d’escolarització. És un procés habitual, sobretot si la mare ja hi treballa. Amb l’arribada de la fil·loxera al Maresme, el 1883, es produeixen canvis que modifiquen la fisonomia del territori agrícola. Aquest fet és important perquè tot i que a Cabrils ja existia una indústria molt artesanal, amb petits tallers tèxtils en alguns domicilis, la construcció de dos edificis fabrils a la segona meitat del segle XIX, permet a moltes famílies poder treballar i esmorteir la crisi de la pagesia.

En aquest context, imaginem una nena com la Josefa Tolrà a la fàbrica. Hores interminables entre soroll i borra. El seu sou, per petit que sigui, és important per a la família. Com d’altres nenes, amb les seves mans menudes i àgils, pot recollir les restes de cotó, ajupir-se sota les màquines per nuar els fils trencats i desfer nucs. Pot ser també entre fils i màquines va conviure amb grups anarquistes dels obrers i el seu reclam d’un món més just. Només en sortirà, un cop casada, per tenir cura dels seus tres fills.

Quan amb seixanta anys  aconsegueix guarir el profund dolor per la pèrdua dels dos fills, no només dibuixa i escriu en nombroses llibretes, sinó que també broda. Ho fa asseguda a la seva cadira de boga, des del silenci. Els delicats motius, les sanefes i filigranes no tenen ni dret ni revers. Són d’una exquisidesa excepcional. Cada puntada és el resultat de la inspiració que rep dels seus guies benefactors i que ella trasllada a la tela tot exclamant Mira què em fan fer els de dalt!

Tornar a inici

NO HI POT HAVER-HI PAU ON NO ÉS COMPRESA L’HARMONIA (Josefa Tolrà) (ubicació)

En aquesta església parroquial de la Santa Creu, el 23 de desembre de 1900, el rector Josep Massaveu Rovira uneix en matrimoni, Josefa Tolrà Abril i Jaume Lladó Vives. En Jaume té 24 anys, és pagès. La Josefa 20 i ja fa anys que treballa a la Fàbrica del senyor Coll. En aquest mateix temple també bategen els seus tres fills, en Joan, la Maria i en Pere.

Josefa és una bona cristiana, profundament creient i caritativa, que segueix els dictats dels mensajeros de la buena voluntat i el divino maestro Jesús. Com a sanadora, rep a veïns i forasters en busca de consol i ajut. Practica la imposició de mans, en nom del bon Jesús, per reparar les dolències de l’ànima que damnifiquen el cos.

Els seus escrits i dibuixos fan sovint referència a la seva espiritualitat. Són nombroses les al·legories a temes religiosos i escenes de la Bíblia, com Adam i Eva, el Sant Sopar, La Mare de Déu, Jesús amb els apòstols, l’Epifania o el Nadal. En ocasions es comunica i canalitza missatges dels esperits de mossèn Cinto Verdaguer i Teresa de Jesús. 

Tornar a inici

ELS LLADÓ-TOLRÀ (ubicació)

En aquesta casa de can Bergay, visqué la mèdium i artista Josefa Tolrà i Abril, esposa de Jaume Lladó i Vives (Cabrils, 1877 – 1955), amb qui es casa el 23 de desembre de 1900. En Jaume era pagès i mena un tros de terra que li té arrendada Salvador Armengol a la vall de la riera de Cabrils. La Josefa, treballa a la fàbrica tèxtil del senyor Coll. Al cap de poc temps de casats, neix l’hereu, en Joan. L’any 1905, ho fa la Maria, i finalment, el Pere el 1910. Amb tres fills, deixa de treballar, per tenir-ne cura, a casa.

Tot va bé, fins que en Pere mor prematurament, a catorze anys. Després d’un dol insuportable, l’any 1938, una nova desgràcia recau sobre la família. En Joan, l'hereu, és cridat a files i ja no tornarà. Aquesta burxada els enfonsa, i és alhora responsable de l’obertura d’un canal de comunicació entre Josefa i una altra realitat que l’atemoreix. Veu cares i sent veus que li parlen. Gràcies al poeta i espiritista Jordi Galbany Planas, un parent molt proper, aprèn a gestionar la melancolia profunda i acceptar el seu talent, allò que ella defineix com a telepatia mediúmica. Asseguda a la taula del menjador, amb una llibreta i un bolígraf a la mà, la seva ment s’eleva i comença a realitzar estranys grafismes que amb el temps es transformen en escrits i dibuixos.

Comença a rebre nombroses visites de veïns i gent de rodalia. El poeta Josep Miquel Modolell, el dibuixant Manuel Cuyàs o l'escriptora Maria Dolors Orriols, tots ells del Maresme, la van a visitar i admiren. El 9 d’octubre de 1955, mor el seu marit i queda sola amb la seva filla Maria. Per evitar les absències mentre aquesta treballa a la fàbrica, Jordi Galbany les acull a casa seva, a ca l’Arlo

CA L’ARLOT, UN ESPAI DE CREACIÓ I ESPIRITUALITAT (ubicació)

Hi ha cases que respiren, que retenen en les seves parets un alè invisible, una sensació de benestar. Aquesta n’és una. No és una casa qualsevol, Ca l’Arlot és un espai de creació. Aquí neix el poeta i espiritista, Jordi Galbany i Planas (1912-2005), i també els seus dos fills, un d’ells el compositor de sardanes Sigfrid Galbany i Abril (1936-2024). També hi viurà els darrers anys de vida l’artista i mèdium Josefa Tolrà i Abril i la seva filla Maria.

Ca l’Arlot es converteix en un espai on sembla que el món tangible i l’intangible no té fronteres. Als anys cinquanta la visiten els artistes Moisès Villèlia i Magda Bolumar, instal·lats a Cabrils. També els amics del grup barceloní Club 49 i del cercle artístic Dau al Set, entre ells el poeta Joan Brossa i el crític Alexandre Cirici-Pellicer. Tothom queda meravellat dels dibuixos i la seva capacitat per respondre preguntes sobre temes filosòfics o artístics. Josefa Tolrà els hi parla de ciència, història o filosofia convocant l’amor i la caritat: El gran amor purifica les ànimes, escriu en un dels seus quaderns de vida.

Dibuixa, escriu i broda, dia i nit. També rep als que la visiten per demanar consell o guarir d’alguna malaltia. Percep l’aura de les persones i sap usar el pèndol per detectar energies. Considera que les obres no li pertanyen, diu que ella és només una mediadora mecànica. La creativitat funciona com un antídot contra l’ordre racional per superar el dolor existencial. Ofereix els dibuixos a qui ho necessita, mai els comercialitza.

Tornar a inici

VA ACLUCAR ELS ULLS (ubicació)

En aquest cementiri situat a la plaça de Sant Mateu, al nínxol número 138, reposa en pau Josefa Tolrà i Abril. La mèdium i artista que millor representa l’art visionari de la primera meitat del segle XX a Catalunya i l’Estat Espanyol.

La seva història de vida està relacionada amb la comunicació de les ànimes i la clarividència, talents que afloren després de la mort del seu segon fill, l’hereu, durant la Guerra Civil Espanyola. El dol pels fills la reclou en una profunda depressió. La comprensió i la pràctica de l’espiritisme i la teosofia a través del mestratge del seu parent, Jordi Galbany, li permet accedir a una transcendència guaridora: Només quan dibuixo em sento en pau, diu sovint als qui l’envolten.

El 15 d’octubre de 1959, Josefa acluca els ulls per sempre, asseguda al seu balancí, amb el got de cafè amb llet en una mà i la cullereta a l’altra. Jordi Galbany, que l’havia guiat en el coneixement de la filosofia espiritista i la moral de germanor, la trobà allí, com si s’hagués adormit amb una expressió de serenor al rostre. Ella mateixa es convertia d’aquesta manera en un dels estimats éssers de llum. Per aquesta dona bondadosa i creativa, cristiana i espiritista, el més important era el progrés espiritual, la justícia social i la poesia. Encara avui, en tota la seva obra estem rebent missatges de fraternitat: No pot haver pau on no es compresa l'harmonia.

Tornar a inici

BIBLIOGRAFIA

Els imprescindibles

  • BONET JULVE, Pilar. Josefa Tolrà, Mèdium y artista. Barcelona: Associació Josefa Tolrà, 2022. Segona edició (català-español-english)
  • BONET JULVE, Pilart. La Mèdium i el Poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Fundació Joan Brossa, 2020. (català-español-english)
  • BONET JULVE, Pilar. La Mano Guiada. Josefa Tolrà - Madge Gill. Barcelona: Museu Nacional de Catalunya, MNAC, 2023 (edició en català, castellà o anglès)

Referències de context

  • CIRLOT, Lourdes Cirlot i MANONELLES Laia (coords.) Las vanguardias artísticas a la luz del esoterismo y la espiritualidad. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014.
    • (BONET JULVE, Pilar, “El pensamiento lateral del arte contemporáneo: Josefa Tolrà, médium y artista (1880-1959)”, pp.57-77)
  • RIVERA, Mapi. El Sentido Numinoso de la Luz. Aproximaciones entre creación y experiencia visionaria. Barcelona: Herder, 2018.
  • MARÍN, Dolors. Espiritistes i lliurepensadores: dones pioneres en la lluita pels drets civils. Barcelona: Angle, 2018. 
  • ABARCA, Antonio, BUIL, Antonio Buil. Julia Aguilar, Always (1899-1979). Rebelde y Artista. Barbastro, 2014. 
  • GRAUS FERRER, Andrea. Ciencia y Espiritismo en España (1880-1930). Granada: Comares, 2019.
  • AA.VV. Art i follia. Joan Obiols Vié, psiquiatre i humanista. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Fundació Joan Brossa, 2019.
    • (BONET JULVE, Pilar, “Joan Obiols i el Club 49. De la poesia escènica de Joan Brossa a les imatges mediúmniques de Josefa Tolrà”, pp.80-92)
  • GONZÁLEZ, Maria José, RIUS GATELL, Rosa. Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio. Granada: Eutelequia, 2013. 
  • GARCÍA, Graciela. La Pulsión Creativa al Desnudo. Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil Ediciones, 2019. 
  • LÓPEZ ARNAIZ, Irene, LÓPEZ, Raquel (eds.). Coreografiar lo invisible. Danza, arte y esoterismo en los albores del siglo XX. Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil Ediciones, 2023.
    • (BONET JULVE, Pilar, “Esoterismo y feminismo. Hilma af Klint y la danza de los planetas”, pp.131-156).
  • MARÍN, Dolors. Visionarias, librepensadors y espiritistas. Mujeres pioneras de las luchas sociales (1830-1931). Editorial Almuzara, 2025.

Referències a l’artista Josefa Tolrà, imatges, textos, catàlegs i diccionaris

  • ¿La guerra ha terminado? Arte en un mundo dividido (1945-1968). Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), 2010
  • Le Cahier Dessiné. Paris: Halle Saint Pierre, 2015
  • ROMA, Valentín, LAHUERTA Juan José, SERRA, Pepe. Del Segon Orígen. Arts a Catalunya 1950-1977. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), 2015
  • MARTÍNEZ, Rosa. Nada temas, dice ella. Valladolid: Museo Nacional de Escultura, 2016
  • Art i Cultura de Postguerra. Barcelona 1939-1962. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Àmbit, 2018
  • SOLER, Pilar, GAETA, Antonio. El Ojo Eléctrico. Madrid: La Casa Encendida, 2019.
    • (BONET JULVE, Pilar. “Las estrellas bajan a la tierra”, pp. 53-91)
  • ALEMANI, Cecilia. Il Latte dei Sogni. Venecia: Biennale Arte Venezia, 2022
  • MITRANI, Àlex. Quina humanitat? La figura humana després de la guerra (1940-1966). Barcelona: Museu Nacional de Catalunya, MNAC, 2023.
  • Ellas. Diccionario de mujeres artistas hasta 1900. Vol.1 Madrid: EXIT Publicaciones, 2022.
  • NORANDI, Elina. Cent dues artistes. Arts Visuals A cura d’Elina Norandi. Barcelona: Univers, 2022.
  • Art Brut. Dans l’intimité d’une collection. La donation Decharme au centre Pompidou. Grand Palais, Paris, 2025. Editions de la RMN-GP.
  • Publicació lliure:  Bric-à-Brac & Visionyary Women Art.
  • BONET JULVE, Pilar, GÓNZALEZ, Maria José. Cosmología esotèrica. Arte, ciència, espiritualidad y utopia de mujeres visionarias. Sans Soleil Ediciones, 2024. Madrid. 

Tornar a inici

Darrera actualització: 10.10.2025 | 08:31