Regidoria de Medi Ambient, Parcs i Benestar Animal

CABRILS

Cabrils és un municipi privilegiat, que ens ofereix una elevada qualitat de vida i amb un important capital natural. És un municipi que ha anat adquirint diferents compromisos amb el medi ambient al llarg dels darrers anys, els quals han permès anar assolint petits objectius ambientals.

El camí per recórrer és llarg i els reptes difícils, en tant que és un municipi en el que predomina la ciutat jardí, la qual comporta elevats consums i elevats costos de manteniment. El gran repte és mantenir la qualitat de vida i ser més respectuosos amb l’entorn, disminuint els consums i incrementant la capacitat de resiliència del municipi.

Cabrils aposta per a treballar conjuntament la vessant social, econòmica i ambiental, amb el compromís dels cabrilencs i cabrilenques i cercant solucions imaginatives i adaptades al nostre municipi, sense renunciar als privilegis que aquest ens ofereix.

ENTORN NATURAL I URBÀ

Cabrils és un municipi amb un elevat capital natural, tant per extensió com per la importància que aquest té respecte als espais urbanitzats a nivell municipal i supramunicipal. Comprèn una elevada extensió de vegetació natural i una gran diversitat d’hàbitats i comunitats vegetals, alguns d’ells de gran raresa en l’entorn del territori. Els espais naturalitzats també juguen un paper important al municipi.

El sòl forestal a Cabrils ocupa el 56% del terme municipal, concretament 389 hectàrees.

La major part d’aquest sòl forestal es concentra al nord del terme municipal, als vessants de la serralada de l’espai natural protegit Sant Mateu-Céllecs, on predominen l’alzinar i les pinedes de pi pinyer.

Tant els boscos de pinedes mediterrànies com els alzinars amb roure estan catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari. Cal destacar els alzinars que es troben al nord-oest del municipi (en l’entorn del turó d’en Banús i la Roca d’en Toni) en tant que són una de les poques representacions de la vegetació potencial del municipi.

Per altra banda, els boscos mixts d’alzina i roures, que es localitzen en el vessant nord del Turó d’en Cirers, tot i ocupar poca extensió, tenen també elevat interès per la seva raresa al municipi.

En el municipi predominen les àrees urbanitzades amb claps importants de vegetació natural, principalment de pinedes de pi pinyer, que es troben confinades dins de les parcel·les. A la major part del turons del municipi predominen les pinedes de pi pinyer (amb sotabosc de brolles o de bosquines), excepte al vessant sud-oest del turó de Montcabrer on es barreja amb l’hàbitat de pinedes de pi blanc (amb sotabosc de màquies o garrigues).

RACONS I RUTES D’INTERÈS NATURAL

A Cabrils hi trobem comunitats amb una àrea de distribució particular, elements geològics singulars i espais antròpics amb interès cultural, paisatgístic o natural.

Pel que respecte a la vegetació natural, cal destacar la presència de trams d’alocar a la riera de Cabrils i al torrent de Can Mestruc, la importància de la conservació d’aquests hàbitats i del grau d’amenaça a què estan sotmesos.

També cal destacar la vegetació de carofícies del bentos d’aigües dolces present a la bassa de Can Jaumar ja que és un Hàbitat d’Interès Comunitari inclòs a l’annex I de la Directiva Hàbitats Europea.

De forma singular, destaquen també els arbres declarats d’interès comarcal i local per la Generalitat de Catalunya que es troben al municipi: roure de Catalunya, roure de Can Barba, alzina de Can Barba, roure de Can Xinxa, alzina surera de la Galvanya, garrofer de Mataró, teix de la Rectoria, pi de can Roldós, plàtan de Can Llorenç, xiprers del Cementiri, palmera de la Calma i el castanyer d’Índies de Cabrils.

També hi destaca el garrofer de Montcabrer, protegit pel Catàleg d’arbres monumentals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Respecte als elements geològics d’interès, cal destacar que existeix dins del terme municipal una àrea d’interès geològic, la denominada geozona del Castell de Burriac. Dins del municipi la geozona afecta a una part del vessant sud-oest del turó de Montcabrer.

Aquesta geozona, inclosa dins de l’inventari de Patrimoni Geològic de Catalunya, és de gran interès en el camp de la pretrogènesi de roques ígnies, ja que conserva les estructures d’emplaçament del complex intrusiu (fet molt excepcional). Aquest aflorament a Cabrils està situat a l’est del terme municipal, a l’alçada del carrer de la Vinya, a la urbanització de Can Tolrà. També són destacables els elements geològics del municipi, en particular les diferents formes granítiques com la Pedra de l’Elefant, la Torre Rocallosa, la Cova de les Encantades o l’abric del Bon Repòs.

Existeixen dos itineraris senyalitzats que partint de Cabrils penetren al Parc Serralada Litoral:

Itinerari La Roca d’en Toni: Surt des de Cabrils i passant per la Roca d’en Toni (dolmen) arriba fins a la Font Freda.
Itinerari La creu de Montcabrer: Comença a la plaça de l’església de Cabrils i finalitza al turó de Montcabrer.

PARCS URBANS DEL MUNICIPI

Consell Escolar Municipal

El Consell Escolar Municipal és l’òrgan de participació i consulta de la comunitat educativa del municipi en temes d’ensenyament i d’educació.

Famílies

Les famílies són els agents fonamentals de l’educació dels seus fills i filles. En aquest sentit, l’Ajuntament destina recursos econòmics a organitzar accions formatives, activitats, xerrades i tallers per a pares i mares per tal de donar suport a la funció educadora de les famílies.

D’altra banda, la implicació en l’educació és un dels objectius del Cabrils Educador. La participació de les famílies als centres educatius afavoreix una millor relació entre les famílies i les escoles amb l’objectiu de seguir millorant l’educació dels fills i filles. Actualment, les formes de participació més comunes dins d’un centre educatiu són: delegat/da de curs, membre de l’AMPA, membre de la junta de l’AMPA o representant al Consell Escolar del centre.

Educació en el lleure

L’educació en el lleure és el conjunt d’iniciatives que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una vocació pedagògica fora del currículum escolar i de l’àmbit familiar.

L’Ajuntament promou l’educació en el lleure en espais municipals a partir de la programació d’activitats de diverses regidories, ja sigui de forma directa o indirecta, i cedint l’ús d’equipaments A tercers. Un dels grans sectors que organitzen activitats de lleure és l’associacionisme educatiu que aglutina esplais i agrupaments escoltes i entitats i associacions en àmbits tant diversos com el social o l’esportiu.

Entitats i associacions educatives

Consulta les entitats i associacions educatives de Cabrils.

PARCS URBANS DEL MUNICIPI

CABRILS VILA FLORIDA

El municipi de Cabrils s’enclava en una de les moltes petites valls que forma la Serralada Litoral en aquesta part del Baix Maresme, més concretament en la que forma el cim de Montcabrer, que s’endinsa més cap al mar pel cantó de llevant, el Turó d’en Torres pel Nord-oest i el cim més alt de la rodalia, Sant Mateu, per ponent.

Web de vilesflorides.cat

AIGUA

Introducció
Torrents i rieres

La Riera de Cabrils és el principal curs d’aigua del municipi, té 5,4 km de longitud i la seva conca ocupa la major part del municipi. Aquesta riera vertebra tot el terme municipal de nord-oest a sud-est, drenant la major part de les aigües que provenen dels vessants marítims del turons del municipi. La riera neix en el sot de ca l’Arcís, a 400 m d’altitud, prop del turó d’en Torres. Els torrents tributaris més remarcables d’aquesta riera són el Torrent de Can Bergai (que neix a prop de la roca de la Granota), el Torrent de Cal Xinxa (que neix prop del Turó d’en Cirers) i el Torrent Roig (amb origen al Rocar Més Alt), a més del Torrent del Tolrà, el Torrent de Ca l’Abril, el Sot de Can Genís, el Torrent de Mas Truc o de Can Mestruc, el Torrent del Grau i el Torrent del Pelat també afluents de la Riera de Cabrils.
Al municipi també hi ha Torrent Roldós (que desemboca a la Riera d’en Cintet) i el Torrent dels Vinyals, ambdós de menor entitat que la Riera de Cabrils.

Dades tècniques:
El municipi es troba declarat com a zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998 (actualitzat amb el decret 476/2004).
El municipi de Cabrils es troba dins l’àmbit de protecció de l’aqüífer del Baix Maresme segons el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Abastament d’aigua
L’abastament d’aigua potable és a càrrec de l’empresa SOREA. La xarxa de distribució d’aigua potable s’inicia en el dipòsit municipal situat a can Badia i subministra al casc urbà i a les urbanitzacions. D’acord amb l’estudi de l’Observatori de Geografia Urbana de la UAB, Cabrils és un dels municipis catalans amb major consum d’aigua, superant els 400 litres diaris per habitant.

Depuració d’aigües:
El municipi disposa de xarxa de clavegueram en baixa de competència municipal. La xarxa en alta, que és competència del Consell Comarcal del Maresme i el manteniment és realitzat per l’empresa SIMMAR. Cabrils duu les aigües residuals a tractar a l’EDAR de Mataró. Totes dues tenen tractament biològic i aboquen les aigües depurades a través d’un emissari submarí al mar. Cabrils disposa d’un Pla director de clavegueram, proporciona informació sobre les característiques i les mancances de la xarxa i de la gestió del servei, i defineix les actuacions que cal fer.

Pel que fa a les aigües pluvials discorren principalment a traves de la riera de Cabrils i el torrent d’en Roldós, fins al mar. El Pla Director de Pluvials del Maresme Sud, proporciona informació sobre les característiques i les mancances de la xarxa i de la gestió del servei, i defineix les actuacions que cal fer.

RESIDUS

SOROLL

PLAGUES URBANES

CONTACTE

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT, PARCS I BENESTAR ANIMAL

Regidora delegada:
Avelina Morales Serra

Personal tècnic:
Pol Serra Narbona
Anna Vilalta Centellas

Correu-e:
mediambient@cabrils.cat

Telèfon:
93 753 96 60
93 750 70 30

Adreça:
Ajuntament de Cabrils 
C/ Domènec Carles 1 – 08348 Cabrils

CENTRES MUNICIPALS

OFICINA DEL CANVI CLIMÀTIC

Accés a Generalitat de Catalunya de la oficina del canvi climàtic.

 

oficina-catalana-canvi-climatic-medi-ambient-cabrils