Les relacions de l’ésser humà amb el seu entorn han estat presents al llarg del temps deixant la seva empremta en el paisatge, els costums o els oficis tradicionals.

 

Descobrir aquestes tasques, aprendre a inter­pretar el nostre paisatge, reviure els passos del bestiar, els treballs del camp, els camins i corriols o la vida als masos entre d’altres, permet prendre consciència de les arrels i al mateix temps, a ser conscients de les pròpies empremtes sobre els paisatges actuals i la responsabilitat en el seu futur.

 

Els camins que durant segles han comunicat pobles, masies, conreus, llocs de pastura, etc., han anat caient en desús, a voltes fins al punt de desaparèixer. Al mateix temps, recorrent aquestes rutes es poden recuperar els valors mediambientals i etnogràfics propis de Cabrils, ajudant a conservar-los per a les generacions futures, com un element important del patri­moni que cal conservar.

 

Durant aquests itineraris també es poden observar les diferents formacions vegetals en els seus diferents estadis de successió. També serà possible entendre la importància de les plantes, aprendre a reconèixer diferents espècies d’ar­bres i de plantes aromàtiques o medicinals que creixen espontàniament al territori de Cabrils.

 

A continuació presentem algunes de les ru­tes de Cabrils, amb el camí a seguir i el més destacable del que podem trobar en el seu re­corregut, amb una breu descripció de la seva història, existència, importància i molta més informació rellevant.

ACTIVITATS I RUTES A L’AIRE LLIURE

RUTA 01 | LA CREU DE MONTCABRER

Temps estimat: 2h 15’ (anada i tornada)
Desnivell: 190m Positius
Distància: 5Km
Dificultat: fàcil | A peu

Ruta de la Creu de Montcabrer I

Pujar fins el cim de Montcabrer és tot un regal per a la vista, no només per la seva bellesa, sinó també per la història que hi té al darrera. Des d’aquest mirador de la Serralada Litoral podreu contemplar unes vistes espectaculars del Castell de Burriac, de la comarca, del mar Mediterrani, així com del Montseny, el Montnegre i de Barcelona capital. Aquest itinerari també permet contemplar l’emblemàtica creu que corona el cim d’aquest turó, inclosa en el Pla d’Interès Natural (PEIN) de la Conreria-Sant Mateu Céllecs. És una ruta ideal per fer-la en família o amb amics, ja que és apta per a tots els públics, pel seu escàs desnivell i dificultat.

 

La ruta té com a punt de partida la plaça de l’Església. Des d’allà, enfilar el carrer del Castell fins passar per davant del Castell de Can Jaumar, una casa residencial del s. XIX-XX que imita els castells fortificats de l’Edat Mitjana. A continuació, pujar pel carrer de la Font de Cabrera, deixant a mà esquerra el cementiri i avançar durant uns 15 minuts fins trobar l’Alzina Surera de les Planes o de Burriac, que és el llindar entre Cabrils i Cabrera de Mar. Des d’aquest punt hi ha unes vistes espectaculars al Castell de Sant Vicenç de Burriac i al municipi de Cabrera.

 

La ruta continua deixant a mà esquerra la pista que va direcció al castell i encaminant-se pel camí que porta al Turó de l’Infern, de 325m, un punt de guaita que durant l’època dels íbers ja era habitat. Al mateix turó val la pena observar una antiga fita que assenyala els punts cardinals així com les restes de forques medievals dels s. XIV i XV que s’utilitzaven per penjar els delinqüents d’aleshores. Una mica més endavant, hi ha la pedra de l’Elefant i els repetidors de televisió i, després d’un tram rocallós, s’arriba al cim de la Creu de Montcabrer, a 311m d’altitud. La tornada cap al poble es fa desfent el camí de pujada.

 

Ruta de la Creu de Montcabrer II

En aquest itinerari ens enfilarem cap al Montcabrer, un cim molt estimat pels cabrilencs, del qual us en podrien explicar mil-i-una historietes. Sense perdre alçada seguim per camins assolellats a mig vessant i per camins careners sota el bosc de pins i alzines on les vistes són, en tot moment, magnífiques.

 

Els camins que recorren la banda est del municipi, permeten contemplar un mosaic paisatgístic divers: la mar mediterrània de fons, les poblacions vora mar, les infraestructures que vertebren el territori, els conreus, els hivernacles i les urbanitzacions. Una sèrie d’elements antropogènics que es recolzen sobre un paisatge rocós i vegetal singular.

 

L’itinerari gaudeix, gairebé en tot moment, d’unes vistes excepcionals, a estones el camí a mig vessant es torna quasi aeri. Les pinedes i les brolles predominen aquest entorn, i amaguen alguns racons que tot seguit us descobrirem.

 

Els colors del paisatge varien al llarg de l’any: durant la primavera els colors liles del romaní i les estepes, el blanc dels brucs i els grocs de les ginestes són el denominador comú de la brolla florida. A l’hivern, els colors blaus de la costa contrasten amb el verd del bosc de la Serralada Litoral i el blanc del cel encapotat.

Temps estimat: 3h (anada i tornada)
Desnivell: 530 m
Distància: 10,6 Km
Dificultat: mitjana | A peu

RUTA 02 | ARBORÈTUM DE CATALUNYA

Temps estimat: 1h 15’
Ubicació: Avinguda esportiva, 13-17 – Cabrils
Dificultat: fàcil | A peu

Cabrils és una capsa de sorpreses, però d’entre totes les que n’atresora, n’hi ha una de ben especial que és de visita obligada: L’Arborètum de Catalunya.

 

Situat al bell centre del municipi, en el Parc de la Serralada Litoral, l’Arborètum és molt més que el pulmó de Cabrils i del Baix Maresme. Es tracta d’un dels pocs oasis salvatges que hi ha a nivell europeu per gaudir i estudiar la natura en estat pur.

 

Aquest bosc de 40.000 m2 concentra els principals ecosistemes de Catalunya: arbres mediterranis, autòctons i de mitja i alta muntanya, així com bosc de riera (muntanya baixa), matolls, arbustos, i una flora i fauna d’allò més variada. També hi ha un atractiu salt d’aigua artificial, i dins la masia de Can Barba, ubicada a l’entrada de l’espai, aules i una biblioteca on es poden consultar totes les referències naturals que hi ha al bosc.

 

Sense moure-us de Cabrils, podeu gaudir observant arbres monumentals i centenaris, fer una descoberta única i personalitzada descobrint rastres de la fauna salvatge que hi habita, i deixar-vos endur per un entorn que sembla extret d’un conte de fades. De fet, un dels punts forts de l’Arborètum de Catalunya és escoltar les anècdotes, històries i llegendes de la mà del monitor del bosc, un guia que realment sap encomanar la seva passió per la natura a tots els visitants que l’acompanyin.

 

A l’Arborètum es poden fer visites lliures o guiades a grups familiars, d’amics o escolars d’un mínim de 10 persones. A més, aquesta reserva natural disposa d’una àrea de pícnic amb gronxadors, taules per menjar i fins i tot un forn per cuinar per a tots aquells que vulgueu acabar d’arrodonir una estada completa.

RUTA 03 | PARC DE LA SERRALADA LITORAL

Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.

 

Al portal web del Parc de la Serralada Litoral hi trobareu l’agenda d’activitats, notícies, recomanacions, contacte, Apps’s de rutes, etc.

RUTA 04 | BTT

Temps estimat: 1h 15’ (anada i tornada)

Desnivell: 509 m acumulats

Distància: 13,1 Km

Dificultat: fàcil

Situats al peu de la Serralada Litoral del Maresme, comptem amb uns paratges espectaculars, tant per la seva fauna com per la geografia del territori, el qual ens permet gaudir tot l’any d’unes rutes o simplement anant per lliure.

 

La ruta que presentem és per realitzar-la en BTT amb l’ajut d’un GPS. Tot i així, sempre és recomanable dur un mapa convencional. Aquesta ruta en concret és llarga, tècnica i amb grans canvis de paisatge. Com a principals atractius destaquen la Creu de Can Boquet un indret important de la zona i una cruïlla fonamental per als amants de la bicicleta de muntanya, ja que senyalitza l’encreuament del camí de la Carena de la Serra, la Font Freda, el Camp de tir de Vilassar de Dalt, el Dolmen de la Roca d’en Toni i l’antiga Hípica de Cabrils.

 

Primer de tot, pugem per la pista de Cabrils direcció a la Creu de Can Boquet i continuem direcció al restaurant Cal Señor. A continuació baixem per la pista en direcció a la Font Freda i passem per una residència d’animals. A uns metres, agafem un camí on hi ha una cadena i seguim la trialera fins a arribar a la pista principal GRP92, al camp de tir de Vilassar de Dalt.

 

Continuem cap a Sant Bartomeu de Cabanyes per la pista de la Plana del Fum, agafem la trialera de baixada a la localitat d’Òrrius i al primer desviament girem a mà esquerra i continuem fins a arribar a una cadena. Tot seguit, girem a la dreta i agafem la pista que baixa a Òrrius, sempre en baixada, fins a arribar a l’asfalt.

 

Després, creuem el pont que arriba a l’Església i a l’Ajuntament del municipi, i pugem per la pista d’Òrrius direcció a la Mútua de Cabrils, girant cap al Dolmen de la Roca d’en Toni. Seguim per la trialera que condueix cap a l’antiga Hípica de Cabrils i finalment tornem cap al municipi desfent el camí.

 

RUTA 05 | RUTA DE LES FONTS

Temps estimat: 1h

Dificultat: fàcil | A peu

A vegades, quan estem de pas en una població, no disposem de molt de temps per fer turisme. Aquesta és una ruta urbana ideal per a aquests casos, ja que es tracta d’un passeig de curta durada que us permetrà, alhora, conèixer un altre patrimoni interessant de Cabrils: les seves fonts. N’hi ha de carismàtiques, com la Font de la Sagrera, que manté les pedres i el sistema de roda originals per bombar l’aigua, o la Font Picant, famosa per la seva aigua amb gas i per ser un antic punt de trobada de la gent del municipi.

 

El centre de la localitat serà el punt de sortida d’aquesta ruta, concretament des de l’Ajuntament. I és que just al seu davant ens trobem la primera font, la font d’en Cosmet. A partir d’aquí, només cal anar seguint la ruta marcada al mapa que, com veureu, és senzilla. El circuit s’endinsa pels carrers del nucli antic, puja pel carrer Lluís Colmenar i continua pel carrer de Sant Salvador i la Pujada de la Creueta, fent un cercle fins a baixar pel carrer Torrent Roig. La ruta finalitza a la cruïlla del carrer dels Quatre Camins amb el carrer Josep Maria Batista.

 

Us proposem el següent itinerari:
1 – Font d’en Cosmet
2 – Font de la Barretina
3 – Font de la Creueta
4 – Font de la Sagrera (passatge Font de la Sagrera)
5 – Font de Can Bergai
6 – Font dels Quatre Camins o de la Llobera
7 – Font de Santa Helena
8 – Font de la plaça de l’Església
9 – Font de Can Coll
10 – Font i safareig del Mas Maria

RUTA 06 | RUTA DELS RELLOTGES DE SOL

Temps estimat: 2h

Dificultat: fàcil | A peu

Si us agraden les rutes poc convencionals, aquesta és la vostra. Cabrils és el poble amb més rellotges de sol de tot l’Estat, amb més d’una vintena de peces realment interessants; un patrimoni astronòmic, matemàtic i històric molt singular que amaga la vila i que val la pena conèixer.

 

N’hi ha des dels segles XVIII i XIX, com els rellotges de Can Carbonell o Can Grau, i fins i tot diuen que la llegenda i els dibuixos del rellotge que hi ha a l’entrada de Can Rin van ser obra d’en Salvador Dalí, amic de la família Serraclara. De fet, la vila atresora també una col·lecció privada inigualable en l’àmbit estatal que es pot visitar gratuïtament a Cal Majó.

 

Amb la ruta següent no només gaudireu contemplant l’ampli ventall de dissenys, formes i colors d’aquests mesuradors del temps tan remots, sinó que també tindreu l’oportunitat d’admirar façanes de segles passats perfectament conversades —on es troben la majoria d’aquests quadrants solars—, i els seus exteriors. En definitiva, una activitat d’oci peculiar que us traslladarà en el temps i us permetrà reviure l’antiga essència rural de moltes de les masies catalanes catalogades que atresora Cabrils, també patrimoni arquitectònic i cultural.

 

Us proposem el següent itinerari:

Església de Cabrils | Hostal de la Plaça | Restaurant Tempo | Can Casanoves | Can Puigverd | Can Rin | Hotel d’Entitats | Ca L’Ardano | Can Pons | Ca L’Arrà | Mas de Baix

 

RUTA 07 | RUTA DELS ARBRES PROTEGITS

Temps estimat: 1h

Dificultat: fàcil | A peu

Ruta proposada + informació específica: 1 – Castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) Arbre caducifoli de dimensions considerables. Original de la Península Balcànica. Les fulles són molt grosses, formades per cinc o set folíols de forma ovalada allargada i marge serrat, que es disposen de forma palmada. Les flors són molt boniques, de color blanquinós o rosat. Els fruits que es formen són càpsules recobertes de pues que no punxen molt semblants a les castanyes. No són comestimbles. L’extracte de la seva escorça s’utilitza com a fàrmac per als problemes de circulació. 2 – Plàtan de Can Llorenç (Platanus x hybrida) Arbre molt corpulent que ha estat plantat a parcs, jardins i sobretot als marges de la carretera. En indrets humits, en rierols i a prop de les fonts pot viure d’una manera espontània. Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts. Les flors són molt petites i s’agrupen en inflorescències rodones d’un sol sexe. Les flors femenines acaben formant una bola de llavors. 3 – Teix de la Rectoria (Taxus bacatta) És l’única espècie de la família que viu a Europa. Prefereix els llocs ombrívols de sol calcari. Les flors apareixen cap al març o l’abril, són femenines o masculines i es troben en diferents peus, és a dir, hi ha arbres femenins i arbres masculins. En els arbres femenins, cap a finals d’estiu, apareixen una mena de fruitets de color vermell intens i són comestibles. En canvi, la resta de la planta és molt tòxica. El seu creixement és molt lent i poden viure fins a més de 1500 anys. A les Balears i Catalunya està totalment protegit. 4 – Jardins del Castell de Can Jaumar (vàries especies) 5 – Xiprer del ce­mentiri. Anomenat de Monterrey o de Lambert (Cupressus macrocarpa). De silueta molt es­tilitzada. Poden fer-­se molt alts. Xiprer de brancam molt obert i de fullatge verd groguenc. És bastant aromàtic. Aquesta espècie en concret és d’origen exòtic i es troba plantada en parcs i jardins. 6 – Surera de Burriac (Quercus suber) 7 – Palmeres de Can Tolrà. Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) 8 – Garrofer de Mataró (Ceratonia siliqua) Pot fer uns 10 metres d’alçada, de tronc molt tortuós i capçada ampla i densa. Es distribueix a les zones àrides de la Mediterrània i viu bé a llocs de climes temperats, on els freds de l’hivern no són gaire rigorosos. Les flors són molt petites i poc vistoses, ja que són d’un color verdós. Els fruits són llegums de color marró fosc, quasi negre, que s’utilitzen com a farratge. 9 – Pi gros de Can Roldós. Pi pinyer (Pinus pinea) Temps estimat: 1h Dificultat: fàcil | A peu
Els arbres protegits de Cabrils (I)

 

Sortint des del centre del poble, concretament des del carrer Domènec Carles on està situat l’Ajuntament de Cabrils, hi trobareu els castanyers d’índies, amb una alçària de 15 metres i un volt de canó de 2,75 metres a només 1,30 metres del terra.

 

Tot seguit, ens desplacem fins al pati del restaurant que està al costat de la benzinera, on podem trobar el Plàtan de Can Llorenç, que amb 11 metres d’alçària és el plàtan més gran de Cabrils.

 

A continuació, arribarem a la plaça de l’Església, on trobem el Teix de la Rectoria, de 7,5 metres d’alçada i de més de 200 anys d’antiguitat. Aquest teix presenta una capçada en forma esfèrica oberta.

 

Des de la Plaça ens desviem, muntanya amunt, fins a arribar als Jardins del Castell de Can Jaumar, on s’hi troben diverses espècies d’arbres i plantes.

 

Seguim pujant fins al cementiri, on ens trobem el Xiprer del Cementiri, de 18 metres d’alçària i un volt de canó de 2,75 metres.

 

Si seguim pujant, al final del carrer de la Font de Cabrera trobem la Surera de Burriac, una alzina surera de 10 metres d’alçària i un volt de canó de 2,96 metres.

 

Tornem a baixar cap al centre del poble i ens anem fins al Passeig de les Palmeres, on trobem les Palmeres de Can Tolrà, un preciós passeig amb 39 palmeres.

 

Si seguim baixant cap a mar, al final del Passeig de Cabrils a mà esquerra, al Camí de l’Era Vella ens trobem amb el Garrofer de Mataró, arbre monumental de Catalunya.

 

Finalment, al Camí de Baix ens trobem el Pi Gros de Can Roldós, amb un volt de canó de 3,31 metres.

Temps estimat: 1h

Dificultat: fàcil | A peu

Ruta proposada + informació específica: 1 – Castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) Arbre caducifoli de dimensions considerables. Original de la Península Balcànica. Les fulles són molt grosses, formades per cinc o set folíols de forma ovalada allargada i marge serrat, que es disposen de forma palmada. Les flors són molt boniques, de color blanquinós o rosat. Els fruits que es formen són càpsules recobertes de pues que no punxen molt semblants a les castanyes. No són comestimbles. L’extracte de la seva escorça s’utilitza com a fàrmac per als problemes de circulació. 2 – Plàtan de Can Llorenç (Platanus x hybrida) Arbre molt corpulent que ha estat plantat a parcs, jardins i sobretot als marges de la carretera. En indrets humits, en rierols i a prop de les fonts pot viure d’una manera espontània. Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts. Les flors són molt petites i s’agrupen en inflorescències rodones d’un sol sexe. Les flors femenines acaben formant una bola de llavors. 3 – Teix de la Rectoria (Taxus bacatta) És l’única espècie de la família que viu a Europa. Prefereix els llocs ombrívols de sol calcari. Les flors apareixen cap al març o l’abril, són femenines o masculines i es troben en diferents peus, és a dir, hi ha arbres femenins i arbres masculins. En els arbres femenins, cap a finals d’estiu, apareixen una mena de fruitets de color vermell intens i són comestibles. En canvi, la resta de la planta és molt tòxica. El seu creixement és molt lent i poden viure fins a més de 1500 anys. A les Balears i Catalunya està totalment protegit. 4 – Jardins del Castell de Can Jaumar (vàries especies) 5 – Xiprer del ce­mentiri. Anomenat de Monterrey o de Lambert (Cupressus macrocarpa). De silueta molt es­tilitzada. Poden fer-­se molt alts. Xiprer de brancam molt obert i de fullatge verd groguenc. És bastant aromàtic. Aquesta espècie en concret és d’origen exòtic i es troba plantada en parcs i jardins. 6 – Surera de Burriac (Quercus suber) 7 – Palmeres de Can Tolrà. Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) 8 – Garrofer de Mataró (Ceratonia siliqua) Pot fer uns 10 metres d’alçada, de tronc molt tortuós i capçada ampla i densa. Es distribueix a les zones àrides de la Mediterrània i viu bé a llocs de climes temperats, on els freds de l’hivern no són gaire rigorosos. Les flors són molt petites i poc vistoses, ja que són d’un color verdós. Els fruits són llegums de color marró fosc, quasi negre, que s’utilitzen com a farratge. 9 – Pi gros de Can Roldós. Pi pinyer (Pinus pinea) Temps estimat: 1h Dificultat: fàcil | A peu

Els arbres protegits de Cabrils (II)

La primera parada d’aquest trajecte la tenim a la Residència d’Avis La Calma, on trobem la Palmera de la Calma, provinent de les Canàries i amb una alçaria de 14 metres.

 

Si pugem fins a dalt de tot de La Galbanya ens trobem amb l’Alzina Surera de la Galbanya, amb un volt de canó, a 1,30 metres de terra, de 2,57 metres.

 

Tornem a baixar i anem riera amunt, fins al final de l’Avinguda Llobatera, on trobem el Pi de l’avinguda de la Llobatera.

 

Uns metres més amunt trobem els Alocs de la Riera de Cabrils, que també es troben en altres trams de les rieres del poble.

 

Davant de les piscines ens trobem amb l’Arborètum de Catalunya, un bosc on hi ha representats els diferents ecosistemes de Catalunya i on podem trobar diverses espècies d’arbres i plantes.

 

Baixem de Can Bergay i enfilem cap a la Zona Industrial, on es troba el Roure de Can Xinxa, de més de 300 anys i amb un volt de canó de 3,55 metres.

 

Finalment, a Cal Gras ens trobem amb el Til·ler de Cal Gras, que fou malmès per les últimes ventades i hagué de ser replantat uns metres més avall.

 

RUTA 08 | RUTA DE LA MINA

Temps estimat: 1h 15′

Desnivell: 50 m

Distància: 2,5 Km

Dificultat: fàcil | A peu

L’itinerari que proposem s’ini­cia a la carretera de Cabrils, a l’alçada de l’IRTA.

 

Entrant pel camí de Mataró, trencarem a mà esquerra per poder gaudir d’un conjunt ar­quitectònic excepcional a tota la comarca del Maresme: el veïnat del Sant Crist.

 

Podrem gaudir de dues torres de defensa de planta quadrada, la primera a Can Vehils, constru­ïda l’any 1568. De quatre pisos, el segon d’ells es comunica amb el mas mitjançant un pont. Tot i que ha patit profundes transfor­macions, conserva alguna espit­llera i dos matacans. Sortint pel passatge que porta el nom de la propietat, i a mà esquerra, ens toparem ràpidament amb la torre de defensa de Ca l’Amat. Si bé es tenen referències documentals l’any 1727, és segurament més antiga. La torre està constituïda per tres plan­tes i un terrat amb merlets. També comu­nica amb el mas mitjan­çant un pont al segon pis. Es pot obser­var a aquesta alçada un ma­tacà, a més de dos finestrals gòtics i les es­pitlleres. Per sota del pont hi ha una porta posterior a la construcció de la torre.

 

A la dreta d’aquesta torre hi ha la Masia de Can Vives amb la capella preromànica de Sant Cristòfol a l’era de la casa i restaurada l’any 1953. L’arc de ferradura i la columna central permeten datar-la entre finals del segle VIII inicis del segle IX. Per sota de la capella podem veure la masia de Can Car­bonell.

 

Del camí del Sant Crist continuarem en direcció al carrer de Burriac, tot pujant fins a trobar el trencall a mà dreta del carrer Jaume Balmes i seguidament a mà esquerra el carrer de la Mina. En aquest indret podrem gaudir de la muntanya de Montcabrer i d’un altre element arquitectònic que forma part del paisatge cabrilenc: la barraca de vinya de la mina. En bon estat de conservació, dins de la qual es pot observar la cisterna de recuperació de les aigües pluvials amb les canonades de ceràmica.

RUTA 09 | RUTA DELS MELIS

Temps estimat: 1h 15′

Desnivell: 210 m

Distància: 2 Km

Dificultat: fàcil | A peu

La caminada comença a la cruïlla de la carretera de Cabrils amb el Torrent Roig, soterrat l’any passat. A 25 metres a mà esquerra podem contemplar l’edifici emblemàtic de la Societat La Concòrdia, i 300 metres més amunt, a mà dreta, la Font Sagrera.

 

Deixant el Torrent Roig darrere nostre ens enfilem a mà esquerra pel camí antic d’Argentona, encara de sorra. Des d’aquí podrem observar el Castell de Can Jaumar, antiga masia de Can Rafart, que l’any 1923 el Sr. de Bofarull transformà en castell al voltant del qual s’hi dissenyaren uns jardins remarcables.

 

Passarem per davant d’un repartidor d’aigua fins a arribar a un carrer asfaltat que du el mateix nom i que acaba en una placeta rodona. En aquesta zona encara queden visibles les restes d’un assentament ibèric on sortí la figureta de terracota l’any 1992.

 

Si ens aturem, podrem observar no amb gran pena el creixement desmesurat d’urbanitzacions que han desfigurat i degradat totalment la muntanya de Montcabrer. Només se n’ha salvat d’aquest desastre ecològic la part més alta, ja que forma part del PEIN de la Serralada Litoral.

 

Una mica més amunt tindrem dues opcions: enfilar-nos a mà esquerra cap al camí de sorra que en 5 minuts ens conduirà al peu del Rocar d’en Vivó i la Creu de l’Abeia, Iloc emblemàtic que ha donat lloc a llegendes relacionades amb el Castell de Burriac.

 

Si en canvi continuem per l’asfalt, seguirem el carrer dels Melis, on en arribar al primer giravolt, a mà esquerra hi ha un espai verd amb una altra barraca de vinya en excel·lent estat de conservació, prova irrefutable de fins a on els nostres avantpassats cultivaren la vinya.

 

RUTA 10 | RUTA DEL LABERINT DEL BOSC DE CABRILS

Dificultat: fàcil | A peu

Fa uns 4.000 anys els nostres avantpassats van dibuixar, gravar i construir laberints com una mena de ‘trampes’ dels mals esperits. En canvi a l’època medieval eren una metàfora del camí cap a déu. Més tard representava el camí del pecat i els van esborrar de moltes esglésies.

 

És curiós que aquesta representació es dóna molt aviat arreu del món i amb un traçat molt similar: una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.

 

Imitant el traçat dels primers laberints, a Cabrils també hi ha un. Tot i ser actual, el fet de trobar-se envoltat de natura, li confereix un especial atractiu. De fet, és un lloc de trobada per a meditar. Al costat hi ha un gran símbol del yin i el yang.

RUTA 11 | RUTA DE LES ROQUES I RACONS MÀGICS

Temps estimat: 1h 30′

Desnivell: 217 m

Distància: 3,85 Km

Dificultat: fàcil-familiar | A peu

Des d’un dels camins que pugen cap a la carena arrenca aquesta màgica i megalítica ruta que té com a decorat de fons el Mediterrani i les serralades interiors. “Els nostres avantpassats van escollir els paratges més espectaculars del parc de la Serralada Litoral com a escenari per al descans etern”, amb aquesta definició el diari El Periódico caracteritza els indrets per on passa aquesta ruta.

 

Passem per camins enfonsats al sauló, per racons ombrívols i frescals i per racons màgics que van ser habitats fa milers d’anys. En alguns racons tindrem la sensació que el temps s’atura, serà el moment per poder contemplar, sense pressa, el bosc que ens envolta avui i que va envoltar els nostres avantpassats en un temps llunyà.

 

El bosc ens ofereix abric i ens guia a través d’aquest recorregut ple de roques i racons. Gairebé al final, el camí es destapa i ofereix magnífiques vistes del litoral maresmenc.

 

El paisatge és un mosaic multicolor on els hivernacles es barregen amb les poblacions, les infraestructures posen límit a l’acció antròpica i també a l’acció de la natura.

 

Us animem a fer un itinerari fàcil i apte per a tota la família on natura i cultura es troben per no separar-se en cap moment.

RUTA 12 | RUTA DE COLL DE PORC

Temps estimat: 2h 30′

Desnivell: 250 m

Distància: 5 Km

Dificultat: mitja-alta | A peu

Per assolir aquest itinerari cal situar-se a l’alçada de Can Barba. Anirem a trobar el pont de Can Bergay i agafarem l’avinguda de la Llobatera direcció la Mútua Metal·lúrgica, antigament conegut pel camí de Can Genís.

 

A 500 metres a l’esquerra, trobarem les feixes i la casa de Can Dalmau que ens haurà de servir de referència per travessar el Torrent de la Puda direcció Cal Gras. Al final del carrer trobarem la pista forestal amb una cadena. A mà esquerra sota el marge es pot observar una cabana de sauló i a mà dreta la cabana de pedra seca de Cal Gras. Continuem el camí i a 50 metres trobarem el trencall a mà dreta que pujarà fins a Coll de Porc. Un cop dalt, a la pista carenera, seguint a mà dreta arribarem a la masia de Can Mastruc, molt apreciada de tots els cabrilencs. Durant el trajecte podrem gaudir d’una vista extraordinària.

 

A la dreta de l’era baixarem per l’antic camí de carro i que ens durà directament al Pont de les Heures, construït l’any 1927 sota encàrrec del Marquès, D. Emilio Carles-Tolrà.

 

Un cop arribats a la Mútua, deixarem a mà esquerra el camí que du a Òrrius i agafarem direcció al Coll de Gironella. A 50 metres a mà dreta començarem a baixar per la pista dels Quatre Camins que ens dura fins a la Font dels Gossos o Fonteta on es podrà descansar sota l’ombra d’una alzina.

 

Tot seguit ja veurem l’asfaltat de la urbanització de La Llobera. Anirem a trobar el carrer del Fondo de l’Abril, que haurem de deixar ben aviat per agafar el carrer de les Albes, al final del qual hi ha un carrer sense sortida anomenat Cau d’en Pi, on en el marge d’una propietat privada, a mà dreta, podrem apreciar una cabana de vinya construïda amb pedra seca.

RUTA 13 | RUTA DE LES VINYES

Temps estimat: 2h 45′

Desnivell: 230 m

Distància: 3 Km

Dificultat: mitja | A peu

La ruta que s’inicia des de Can Barba, ens anirà endinsant cap a una visita no només de caràcter natural sinó patrimonial, de reconeixement d’elements arquitectònics dels quals només en queden molt poques mostres a Cabrils.

 

Sortint de Can Barba, a mà esquerra ens dirigirem per l’avinguda de la zona esportiva cap al camí de les vinyes, travessant el pont del torrent del Pelat. Aquest camí de sorra va pujant progressivament durant tota la ruta.

 

Així que ens enfilem cap a les vinyes, per sota del turó d’en Torres, podrem observar un centre eqüestre privat. Fa ben pocs anys, aquestes terres eren cultius de vinya i arbres com l’ametller i el cirerer entre d’altres.

 

Per aquesta ruta podrem gaudir dels diferents tipus de construccions que utilitzaven els vinyataires per guardar els estris o arrecerar-se del mal temps. En alguns casos podem observar barraques i en altres coves excavades en el sauló. També formant part d’aquest patrimoni es troben dispersades construccions conegudes amb el nom de cisternes.

 

Aquesta zona ha estat rica en troballes arqueològiques. Així ho demostren les restes d’una vil·la romana, algunes coves i abrics dispersos per arreu del territori.

 

Anem ascendint cada vegada més, i pel camí, observarem una vegetació típicament mediterrània i plena d’essències: alzines, pins, romanins, farigoles, estepes, caps d’ase, etc., de tant en tant una menjadora d’esquirol, unes petjades deixades pel toixó…

 

Si ens hi fixem bé, podrem veure clarament les restes dispersades de marges de pedra seca, construïts per l’home des de temps ben llunyans i que entre l’abandonament progressiu de les vinyes i l’avanç del bosc, afegit a la manca de civisme d’alguns ciutadans envers l’entorn natural, s’està aconseguint que es perdi la memòria del que han estat els orígens del nostre poble.

 

Per acabar, arribarem als antics carregadors de pedra, situats en el marge dret, i que foren utilitzats per omplir els carros un cop els picapedrers havien fet saltar la pedra.

RUTA 14 | RUTA DE LA ROCA D’EN TONI

Temps estimat: 1h 30′

Desnivell: 280 m

Distància: 5 Km

Dificultat: fàcil-familiar | A peu

Tot i que la Roca d’en Toni pertany al muni­cipi de Vilassar de Dalt, no podem deixar de costat una ruta que ja és un clàssic del Parc Serralada Litoral i perquè també forma part de la nostra història, ja que és una zona rica en jaciments arqueològics.

 

El recorregut s’inicia al pont de la benzinera de Cabrils, pujant en direcció a Vilassar de Dalt fins a trobar l’ermita de Sant Sebastià. Agafarem el trencall a mà dreta i després de 500 metres urbanitzats, entrarem prò­piament a la pista forestal. Mentre no arribem al nostre primer objectiu, podrem gaudir d’un paisatge mediterrani amb unes fantàstiques vistes cap al mar.

 

Just abans d’arribar a la Ma­sia de Can Boquet, a mà dreta trobarem una antena. Vora d’allà hi ha un bloc granític conegut amb el nom de la Cova de la Granota, on en excavar-se sortiren les restes d’un enterrament humà. En arribar a la Masia podem contemplar la teulada de dues aigües i el carener perpendicular a la façana on es destaca el portal i els carreus de pedra de les finestres. Adossada pel costat oest hi ha l’ermita de Sant Salvador, on destaca l’absis rectangular i la base d’àmfores encastades al canó de la volta.

 

Continuem la ruta en direcció nord i traves­sant camps i boscos arribarem davant d’un monument megalític, conegut per la Roca d’en Toni. Aquest dolmen, del II mil·lenni a.C., estava compost per una galeria i una cambra quadrangular. A l’esquerra, en direcció al turó d’en Roure, es poden observar un conjunt de 7 tombes datades de l’alta edat mitjana i que foren descobertes l’any 1974.

 

RUTA 15 | RUTA DE LA MÚTUA