La cabrilenca Laia Volart explica als joves la seva experiència vivint a Finlàndia

Laia Volart és una jove de 21 anys de Cabrils que des de fa uns mesos ha marxat a viure a la capital de Finlàndia, Hèlsinki. Precisament per aquesta nova etapa en terres nòrdiques, la Laia ha estat una de les protagonistes del butlletí del mes de març del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, on ha explicat en primera persona la seva experiència per tal que altres joves amb les mateixes inquietuds la puguin conèixer.

El Servei de Mobilitat Jove del Maresme és un projecte format per 23 municipis maresmencs on s’informa i s’orienta sobre diversos temes relacionats amb la mobilitat internacional: voluntariats, pràctiques, treball a l’estranger, estades solidàries, camps de treball internacionals o intercanvis juvenils entre d’altres.

A continuació podeu llegir l’experiència de la Laia, que també la trobareu en el butlletí digital del mes de març del Servei de Mobilitat Internacional del Maresme.

Emancipar-se a Hèlsinki, la capital de Finlàndia

“A l’hora de mudar-me a un altre indret trobo molt interessant fer posta en comú de diversos factors per a decidir-me: l’entorn, l’essència, i profit a nivell personal, objectius i oportunitats.

Anteriorment, vaig mudar-me a Escòcia per motius semblants als actuals, encara que l’estada a les Highlands fou més enfocada a nivell professional que formatiu.

Vaig arribar a Finlàndia, el meu tercer país de residència fins avui dia, als inicis de gener d’aquest nou any; la regió em va rebre amb les temperatures més fredes de tot l’hivern fins avui: -25ºC. Per a una persona provinent del sud d’Europa pot ésser un xoc ambiental. Tot i així, ja venia predisposada i amb ganes d’experimentar aquest contrast de temperatures i, encara que costava estar més de 15 minuts al carrer sense que se t’adormís la cara, em va agradar.

Acabar la carrera de Turisme era el meu objectiu principal, últim any, últim setembre, treball final de carrera i poques assignatures: combinació ideal! No vaig fer cas de l’oferta d’allotjament de la universitat receptora i vaig anar pel meu compte cercant allotjament amb la meva parella d’Hongria, qui es mudava amb mi des d’Escòcia a treballar.

Vam adonar-nos, però, que el pis que van contractar era il·legal i no podíem registrar-nos a l’oficina de la zona ni, per tant, obrir compta bancària i començar de manera legal a Finlàndia. Em trobava sola fins que la parella arribés al cap de dues setmanes, amb tots els tràmits de per mig per la universitat, l’adaptació al nou país de residència i aquest imprevist em van fer anar de bòlit durant uns quants dies. Però no hi ha res impossible i tot són obstacles a superar, i amb una mica d’organització i dedicació me’n vaig sortir i avui dia ens trobem perfectament instal·lats al nou pis.

A més, gràcies a l’experiència obtinguda al restaurant on treballava a les Highlands (on també vaig conèixer la parella) he aconseguit treball a mitja jornada (i en un futur a jornada completa) compaginable amb els estudis actuals i de durada indefinida en un nou restaurant dedicat a l’alimentació orgànica i ecològica; fins i tot els vins i la resta de begudes ho són, és fantàstic!

Tot ha anat fluint de manera adequada i ara que ja ens trobem instal·lats aquí Hèlsinki, començarem a planejar de cara a l’any que ve la pròxima destinació professional a… Nova Zelanda, Islàndia o Canadà. Sense obligar-nos és clar, de gaudir del present i del que aquest país té a oferir en termes de natura, educació, sostenibilitat, alimentació i professionalment parlant, que no és poc… És tan diferent al sud d’Europa!

El nivell de vida, però, és molt alt, cal afegir. O t’ajuden els pares, tens diners estalviats o has de treballar per a poder gaudir de l’estada. M’acomiado afegint que tenim moltes ganes de seguir creixent i experimentant, així com viatjant fins a trobar un indret on diguem: aquí ens volem quedar! Ara però, a gaudir de la joventut i la facilitat de la que gaudim per a moure’ns, ja tindrem temps de quedar-nos en algun indret!”.